divendres, 7 d’octubre de 2011

Cap de setmana a Euskal Herria

Avui fa una setmana que vaig marxar a Euskal Herria amb en Farri en un viatge que va durar tres dies. I, la veritat, fantàstic!

Els que em coneixeu, ja sabeu que m'encanta la sociolingüística. Doncs bé, aquests dies al País Basc (i quan dic País Basc, em refereixo a la CAB, Navarra i Iparralde) han estat especialment enriquidors per diversos motius, que exposaré a continuació.

Molta gent desconeix que a Aragó, a part de català i castellà, es parla aragonès. I potser els sobta veure cartells com aquests:
Però és que a mi també em sobta, encara que no de la mateixa manera. El fet de ser català amb consciència lingüística marca molt. Un altre ni s'hi hagués fixat, en la retolació bilingüe. De fet, ni tan sols sabria què és, l'aragonès. I s'hagués pensat que aquestes pintades a Artíeda d'Aragón estan plenes de faltes d'ortografia:



En canvi, jo, enlloc de preguntar-me què era, pensava: aquí hi ha gent amb consciència lingüística! I estava completament meravellat. Potser us pregunteu el perquè, de "en lluita" i "defensarem la terra". Doncs es veu que el sempre brillant Govern Espanyol vol fer créixer encara més l'embassament de Yesa, i amb això enfonsar el poble de Sigüés i més de 2400 hectàrees de terreny. I què comporta, això? Doncs, ras i curt, canviar el modus vivendi de tota la gent que hi viu, i obligar-la a marxar fora (i ja no parlem dels que s'han de moure perquè els inunden la casa). Us recomano molt vivament que consulteu aquest web.

Finalment, vam arribar a Pamplona. Iruña, que en diuen en basc. Es tracta d'una Brusel·les a la basca, una ciutat bilingüe oficialment. Però només oficialment, eh? Tota la part bascoparlant de Nafarroa es troba retolada en castellà i en basc, però la part monolingüe castellana no. Com diu en Farri, el bilingüisme només és bo per a uns. El cas és que només d'entrar, et trobes un cartell així:


Iruña està agermanada amb diverses ciutats. No us grinyola alguna cosa? Exacte: Bayona i le drapeau française. I penses: guaita tu, comencem bé!
Però la veritat és que Iruña és una ciutat molt maca, i la gent que hi viu encara ho és més. M'enduc un gran record d'aquella nit, del menjar (a l'Hosteria del Temple fan un pintxo boníssim, amb ou dur, cansalda i formatge, i tot això arrebossat...!) i de la gent (fantàstica, no cal dir-ho!).
La gent de Pamplona

L'endemà d'horeta vam marxar cap a Bilbo. M'encanta el nom de la ciutat: em porta records de quan era petit. En Bilbo és el protagonista del Hòbbit, d'en JRR Tolkien, un dels primers llibres que vaig llegir. Doncs vam aparcar en un carrer que tenia aquest nom (no, no faré la broma Calle Kalea, gràcies):



Em fa fer gràcia veure una paraula en català, encara que es referís al General Prim (no? no sabeu qui va ser? Feu clic). No era ni hora de dinar i ja vam començar a beure sidra. Això sí, etiquetada en basc i en un bar del rotllo. No és fantàstic?

Al bar em vaig sentir molt frustrat. En veure coses en basc, jo mateix em deia: com és que ens ensenyen anglès i francès i no la llengua del veí? Em sentia malament per no saber euskera, fins al punt d'haver de dir "demana-li una cervesa, que no li vull parlar en castellà". I això que no és pas culpa meva! Ens haurien d'ensenyar les altres llengües d'Espanya i deixar-se estar de tanta lengua común. Per cert, sí: algun dia aprendré euskera, la història d'aquesta llengua és al·lucinant.
Per altra banda, vaig veure (i sentir) una txalaparta en directe. Sí, allò que sona en algunes cançons d'Obrint Pas, al CD Benvigut al Paradís. És això:


I és que Bilbo, i la societat basca en general, és molt reivindicativa. Aquesta pancarta era pertot:

Bilbo x Kukutza
Dies abans havien desallotjat aquest espai social de males maneres, amb una repressió completament INHUMANA, una antiga fàbrica recuperada pels veïns per a fer-hi activitats. Us deixo amb aquest vídeo tan aclaridor:


Què, impactats? Una mica més i em salten les llàgrimes. Però bé, als bars del casc antic trobaves coses com aquestes:
Benvinguda a una presa política
Seleccions basques sí!
no hase falta desir nada más
Mani! Festa! Acció!

Al casc antic volem viure en basc!


La gent és tan reivindicativa perquè s'hi veu obligada, no perquè tinguin ganes d'emprenyar. A Catalunya ens queixem perquè ens treuen la immersió lingüística, i a Euskal Herria reclamen que els presos compleixin condemna al país i no a centenars de kilòmetres.
Tant és així que sembla que la bandera nacional enlloc d'aquesta:


Sigui aquesta:


Em sembla increïble que s'hagi de demanar coses tan bàsiques. Després es pregunten perquè hi ha independentisme! 
Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la televisió. A Nafarroa vaig posar la TV esperant trobar-hi algun canal en basc i, sorpreses de la vida, no n'hi havia cap. Total, si els bascoparlants ja saben castellà...! En canvi, a la CAV, hi ha un canal, ETB1, tot sencer en euskera. El tenia posat al matí i feien Doraemon:
Jo pensava que en Doraemon parlava euskera i resulta que estava en versió original, és a dir, en japonès. Sí, senyors: sóc ximple i casa meva no ho saben. Però no em llenceu la caballería per sobre: no entenia ni una llengua ni l'altra.
El dissabte vam dinar en un bar-casal del rotllo abertzale, i en acabat de dinar en Farri (sortia al diari i tot) i uns bertxolaris van fer cançó improvisada amb els Ebri Knights.

Penjaré el vídeo el més aviat possible al youtube, ho prometo. Potser us pregunteu perquè no us penjo fotos de monuments o edificis emblemàtics. No, no ho faré. Això ho podeu trobar a qualsevol lloc d'internet, en guies turístiques. No, jo he aparcat la història per ensenyar-vos la gent, la llengua i el que he pogut descobrir de la mà d'en Farri, l'Ainhoa, la Laura, l'Aniana, la Núria i en Martxelo (casulitats de la vida). Tots ells són fantàstics.

I acabo amb una captura de pantalla. És un comentari a l'àlbum del Facebook que conté les fotos d'aquests dies. Ho resumeix molt i molt bé:



Eskerrik asko a tots plegats. La lluita continua!