divendres, 20 de gener de 2012

El paradís - Dolors Miquel

Fa un parell de dies em van fer arribar aquest poema. Crec que em va arribar en un moment perfecte de la meva vida per entendre'l. Moltes gràcies, Joan, per aquest regal. Em venia molt de gust compartir-lo.

EL PARADÍS
Si un home travessés el Paradís en un somni i 
li donessin una flor com a prova que hi havia 
estat i si en despertar trobés aquella flor a la 
seva mà... Llavors, què?
COLERIDGE

Vaig travessar el paradís en un somni
i em van donar una flor.
La flor era allí quan em vaig despertar,
a sobre els llençols. Era bellíssima.
L’hi vaig ensenyar a ma mare
que vivia tancada al cor d’una carxofera,
filant-se la seda dels ulls, treballant-la
en uns meravellosos sudaris de mil colors.
He estat al paradís, mare –li vaig dir.
I ella es va treure de la butxaca
una flor seca, igual, idèntica.
Vaig saber aleshores
que no n’hi havia prou
d’haver estat al paradís.

           DOLORS MIQUEL