dissabte, 16 de juny de 2012

Parauletes de per aquí

Els que em coneixeu ja sabeu que m'encanta la meva llengua, el català, i encara més les paraules i formes verbals dialectals. Quan un estudia filologia, és inevitable reflexionar sobre l'aspecte lingüístic de cada conversa: quines paraules diu, quins fonemes es menja, com conjuga els verbs... I, a l'estil d'en Jordi, que ho fa al seu bloc, m'he animat a fer un recull d'aquelles paraules que he sentit tota la vida a Tordera i els seus voltants i que pel seu àmbit restringit no he pensat mai a escriure-les, paraules que un dia he volgut escriure i he descobert que no surten al DIEC (no són normatives) però sí al DCVB (no normatives, però correctes), paraules que abans es feien servir molt però ara ja no es diuen gaire, i altres curiositats lingüístiques del territori.
Les paraules en verd són les que són normatives (apareixen al DIEC) amb aquest significat.

Podaix
  • Espellongar-se: espavilar-se. Segons el DCVB, vol dir "perllongar, allargar", és fàcil establir una analogia. Els estiraments que fem al matí en llevar-nos, i d'aquí a espavilar-se.
  • Masmàrria: un cop violent, una caiguda forta. Allò que col·loquialment en diem "una hòstia". (Empordà)
  • Escaldofar: escaldar, però només un moment. Al DCVB, Escaldar ràpidament; sotmetre a l'acció momentània de l'aigua bullent.
  • Barri: entradeta de les cases, a peu de carrer, que té una terrassa molt petita amb flors i un banc. Al DCVB, b) Clos tancat de paret, que hi ha davant la façana principal d'una casa de pagès , tot i que es fa servir ara ja en cases del mig del poble.
  • Bageny: Ombrívol (de l'Empordà).
  • Afogar: Segons el DCVB, el seu àmbit és Vic, Camprodon, Empordà i Pineda. És ofegar.
  • Pitiu: petit. De l'Empordà.
  • Esclovellar: Llevar la clovella, esclofollar. Empordà i Balears.
  • Tràmec: eina del camp. A casa, és una aixada. A Maçanet, el que per a mi és un aixadell. El meu avi, que era de Martorell de la Selva (llogaret adscrit a Maçanet), en tenia la mateixa referència que jo. A altres llocs, una aixada amb les puntes de cavar la terra. Com sempre, el nom de les coses del camp varien molt d'un lloc a un altre (Cerdanya, Empordà, La Selva, Vallès, Camp de Tarr.) 
  • Esterrassar: estirar-se ben ample en algun lloc. No ho he trobat ni al DCVB ni al DIEC.
  • Vlincar: Doblegar (alguna cosa).
  • Estassar: netejar el bosc, un camí, etcètera. Passar amb el podaix tallant les males herbes d'un lloc, especialment quan són altes. A Ripoll, Olot, Empordà, Pobla de Lillet, Plana de Vic, Pineda
  • Podaix: podall, falç grossa. De l'Empordà i les Guilleries.
  • Gavinet: forma de dir ganivet. 
  • Junoll: pronunciat junoi, Genolls. També els seus derivats anar de juneions*, etcètera.
  • Paiella: paella, pronunciat així a Empordà, Garrotxa, Ribes, Ripoll, Lluçanès, Vic, Barcelona, Eivissa. Només s'aplica a l'instrument, no pas al menjar típic valencià.
  • Vianda: plat de verdures i patates bullides.
  • Fressa: Soroll. Tot i que no surt així al DCVB, sempre he sentit dir que és una paraula gironina (que ja es va perdent).
Vianda (tot i que a casa mai hi hem posat ceba)
He trobat molt interessant veure com per aquestes contrades tenim tantes i tantes paraules que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, surten referenciades com a paraules pròpies de l'Empordà i de les Balears. No cal ser gaire intel·ligent per veure què ha passat aquí! Mirant aquest curiós bloc, un diccionari de paraules de l'Empordà, n'he trobat forces més que coneixia. Ha estat tot plegat una grata sorpresa. M'agrada molt, el treball de camp! Després de conèixer aquestes paraules, espero que la gent de per aquí les sapiguem mantenir vives.