diumenge, 2 de setembre de 2012

Discurs formal a la proclamació i comiat del pubillatge torderenc (25 d'agost del 2012)

Última entrada com a pubillatge local

Autoritats, membres del Foment de les Tradicions Catalanes, amics i amigues del pubillatge, torderencs i torderenques, bona nit a tots. 

Primer de tot, moltes gràcies per ser aquí a aquestes hores de la matinada. Veure l’envelat ple de gom a gom és una alegria per mi i pel poble: és un senyal que ens indica que la tradició del pubillatge és viva. I és viva perquè el pubillatge necessita de la gent, dels joves que avui sou aquí, per viure (o sobreviure, darrerament). 

I és que el pubillatge –no em cansaré de repetir-ho- no consisteix en disfressar-se el cap de setmana. El pubillatge és moltes coses, però entre d’altres, és esforç, un valor que a la nostra societat és, cada vegada més, de capa caiguda. El pubillatge es nodreix de l’esforç de desenes de joves que cada cap de setmana sortim del nostre poble per anar a l’altra punta de Catalunya –després d’un any, però, les distàncies ja són més curtes--. Avui, especialment: molts dels hereus, pubilles, dames, fadrins, pubilletes, hereuets i dametes que són aquí vénen de Navàs, al Bages, on també avui hi havia un comiat i proclamació. Així que moltes gràcies per haver vingut. 

Després d’un any anant a comiats i proclamacions, puc dir que estic molt content de tenir la faixa blanca que avui deixo. 

Primer, perquè me la vau posar vosaltres, els torderencs, mitjançant la votació popular d’any rere any. Podeu estar segurs que he deixat el nom de Tordera ben amunt, us ho ben asseguro. M’estimo el meu poble, m’estimo la seva gent, les seves festes, les seves tradicions i cada pam de bosc. M’estimo Tordera. 

En segon terme, perquè m’ha acompanyat una pubilla excepcional. Ens coneixem des dels tres anys, quan vam començar el parvulari a Can Comaleres, i tot i que, com tothom, hem tingut les nostres discussions, els bons moments ho compensen tot. Gràcies, moltes gràcies per tot, Nagore. 

I tercer, perquè m’ha permès descobrir pobles, tradicions i sobretot gent que mai hauria pogut conèixer. Tinc mil i una anècdotes de cada sortida, de cada persona, mil i un somriures enllaunats per recordar cada vegada que les coses no vagin bé. El pubillatge és una experiència que et canvia la vida i et canvia com a persona. 

Diuen que un no sap el que té fins que ho perd, però la Nagore i jo hem tingut la gran sort de sortir escollits Dama i Hereu del Maresme. Avui no deixem el pubillatge, no deixem aquest camí ple d’alegries, riures i màgia, però deixem la banda i la faixa que ens ha permès d’entrar-hi, la que més ens apreciem. Serà dur deixar d’entrar com a “Pubilla de Tordera i Hereu de Tordera”. 

Ja per acabar, només desitjar molta sort als candidats. Als que sortiu, deixeu el poble que us ha vist créixer ben amunt. Ho deveu a tota la gent que us voti, que confia en vosaltres per aquesta tasca. Gràcies a l’Ajuntament, especialment a la M.Àngels; a la Fina Pascal, als nostres pares i germans, i a la comissió de festes, no només per ajudar-nos tantíssim avui sinó per tota la feina que fan durant tot l’any per tal de mantenir un poble viu i festiu. 

Gràcies per haver vingut. 

VISCA EL PUBILLATGE
VISCA EL MARESME
VISCA TORDERA
GLÒRIA A SANT BARTOMEU 
VISCA CATALUNYA!

El relleu, Hereu de Tordera 2012