dimecres, 24 de juliol de 2013

#2

Me hice un barquito de papel para irte a ver, 

se hundió por culpa del rocío. 
No me preguntes cómo vamos a cruzar el río. 
(Extremoduro)



S'hi havia estirat a mitja tarda, empesa per l'erràtica i vaga tristesa dels temps passats. Esterrassada sobre la sorra, enmig d'algues i roques, contemplava el cel buscant-li algun sentit. Sense comprendre, només donava voltes al passat, deturant-se en cada moment, esgaripant cada vegada que algun record volia fugir. Refugiant-se en allò viscut per no haver de viure més, l'aigua de l'oceà començà a banyar la platja fins que arribà on era ella. Lluny de seguir allà impassible, retorçant-se de dolor, la fredor de l'aigua li va proporcionar el reconfort suficient per poder-se aixecar i llençar al mar el pes que no la deixava navegar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Anima't a deixar-me algun pensament, per curt que sigui! :)