dimarts, 16 de juliol de 2013

#

"(...) decir amor,decir amigo, era igual que nomear a primavera" 
(Celso Emilio Ferreiro)
Els ulls de l'altre l'esguardaven amb la mira insegura de qui no sap qui és, ni on va. La mirada pròpia d'algú que busca sense voler trobar, fins que troba i sap què era el que buscava. Perdut, l'escalfor dels seus braços feia olor de paradís. Els porus de la pell desprenien una tímida olor a amor, per molt que s'hi resistís. Ja eren moltes coses viscudes, molts viatges a cavall de la llengua, recorrent sense por cada un dels moments de la seva pell. Moltes nits adormits mirant el cel, pensant què hi haurà, sentint-se a casa encara que en fossin lluny. “Tu ets la meva pau”, solia dir-li. Ell no el va creure mai, enfonsant-se sense remei en una espiral que li arrancava tot el que havia sentit. Mai s'havien estimat? Eren mentida, aquelles mirades buides, alimentades per la felicitat, fruit del viure? Ell sabia que no tenien un demà. Potser ni tan sols un ara, però allargant la mà sentia com se li omplia de bellesa el cor. Acariciant-li l'esquena, com si li digués perdó, perdó amb cada petó que no s'atrevia a fer-li. Ara ja no. Ara ja no tenia forces per donar-se ni per viure.
Però mentre l'altre s'aixecava i se'l mirava amb aquells ulls plens de vida i d'il·lusió, va abandonar-se a la tendresa que li despertava, somrient inconscientment, deixant que li transpirés aquella bogeria dels primers dies, en què es preguntava si n'estava enamorat coneixent-ne la resposta. En marxar, no va caldre dir adéu. Ja se l'havien dit feia temps.

A Coruña (Galiza). Xullo 2013.

1 comentari:

  1. Preciós, he gaudit molt llegint-lo, curt, concís i intens. No podrien haver estat millor triades les paraules i les expressions que has emprat per transmetre el so d'un crit ofegat d'un amor volàtil que no arrela i que no és més que l'ombra de la eufòria de l'ahir i de l'atracció entre dos cossos i però no de les respectives dues ànimes.

    ResponElimina

Anima't a deixar-me algun pensament, per curt que sigui! :)