dijous, 8 d’agost de 2013

Empeza a aventura do galego na Coruña!


Cada estiu marxo de casa a fer una cosa o altra. Fa dos anys a Aran, i en vaig sortir parlant aranès. Aquest any em va arribar la convocatòria d'unes beques per fer un curs de gallec a la universitat de La Corunya, i les vaig demanar, i me les van donar. Sense saber ni com es diu hola (i això que duc mitja vida escoltant Luar na Lubre) vaig agafar un tren el dia 31 de juny i em vaig fer el nord de la península durant 13 hores. I mare de déu senyor, ara puc modificar la frase “ancha es Castilla”: sí que es ancha, sí, però lletja també eh! Uns camps erms, deixats de la mà de Déu i quatre matolls verds. Això durant quilòmetres i quilòmetres, parant a estacions de “grans ciutats” (pots comptar). Tot i així, no se'm va fer pas llarg. A més, quan el tren entra a Galícia i passes Monforte de Lemos la via passa pels Canons do Río Sil i la vista és espectacular. Transbord a Ourense, trucada a la meu mare, que la tenia desesperada, i cap a Corunya passant per Sant Jaume de Galícia. 
La primera nit amb el taxi amb prou feines vaig veure res. Me'n vaig anar directe al llit sense desfer res, ja eren les onze llargues, i l'endemà començava el curs de gallec.
Però tranquils, que no faré dia per dia, perquè tampoc és tant interessant.
El curs de gallec es feia a la Facultade de Filoloxía, que és a les afores de la ciutat. Jo estava al curs bàsic, pels que no en teníem ni idea, i teniem una professora ben jove que és un sol de dona. Tenia una curiosa manera d'anomenar-nos, als que compartim estat amb ella: érem "os peninsulares". Politiqueig a banda, tot i que és impossible parlar de qualsevol llengua minoritzada sense parlar de política, el curs ha sigut fantàstic. Hem après coses que no pertocaven al nivell, però és que teníem tots una voluntat per aprendre que feia goig. Alguns encara la tenim! Encara avui em pregunto què fa gent dels EUA, República Txeca, Romania o Alemanya aprenent gallec. Això sí, sé que me n'enduc amics per tota la vida (i el mateix poden pensar ells de mi).
Alguns m'han preguntat com m'ho faig per aprendre llengües tan ràpid (tot i que mai s'aprenen del tot). Jo dic que tinc facilitat, però també és qüestió de voluntat. Des del primer moment que vaig trepitjar el terra de Corunya, em vaig negar a parlar en castellà amb gallecs. Em preparava les frases abans d'entrar en una botiga, intentava construir frases preguntant el que no sabia dir, m'apuntava el lèxic que em faltava en una llibreta i després a casa el buscava. Digueu-me friki, podeu, en teniu permís. Això sí, ara no parlo pas gallec eh! Sé com es pronuncia, sé defensar-me, però encara falta perquè me'n consideri parlant. Amb distància, però, sí que reconec que m'he espavilat prou, i en part també ha estat perquè procuro sempre conèixer gent del rotllo arreu on vaig i aquesta gent parlava gallec sempre.
Potser penseu: però per què anaves a buscar gent que parlés gallec, si eres a Galícia? Bé, a Corunya els primers dies no sentia gallec enlloc. Però enlloc. No és estrany que en una enquesta se la considerés la ciutat menys gallega de totes (any 2004, "Mapa sociolingüístico de Galicia").
L'ajuntament de Corunya fa una pudor a ranci espanyol que me'n feia creus. Calle/Rúa del General Mola, Avenida de la Marina, Calle/Rúa del Ejército. Un edifici (el de la Capitanía) que els divendres de finals de mes fa una cerimònia d'hissament de l'Estanquera mentre el rellotge toca l'himne d'Espanya. El logotip de l'Ajuntament, en castellà segur, i si hi podem evitar el gallec, doncs millor. Cartells per anunciar coses, només en castellà. Senyals viàries només en castellà i topònims castellanitzats (a mi se'm queia la cara de vergonya): Arteijo, Finisterre, etc. És a dir, que el Concello només parla castellà (i gallec si algú es queixa de la situació): incompleix de forma flagrant la llei de normalització lingüística de Galícia (deixant de banda que és una llei de mínims, incomparable a Catalunya). 
I la gent? Bé, com ja he dit, a Corunya em costava molt sentir gallec, havia de parar molt bé a orella. Després vaig descobrir que vivia al Pedralbes de la ciutat i ja no em va estranyar tant, però si anava per Montealto i la ciutat vella, sí que el sentia una mica més. Corunya té fama de no parlar gallec, però en canvi està estretament lligada al Rexurdimento i la revitalització i valoració de la llengua: a Corunya hi ha la seu de la Real Academia Galega i s'hi van fundar les Irmandades da Fala., o sigui que tan i tan malament el tema no està.
La ciutat en si, però, és preciosa. M'encanta. Mira que jo sóc poc de mar, tot i tenir-lo al costat. Però necessito sentir-lo a prop. I això de sortir de l'hostal, fer tres passes i ser al port... impagable. Corunya és una ciutat construïda sobre una petita península enmig del mar, i que creix cap a l'interior, amb un passeig marítim que recorre tot el perímetre coster. A la banda dreta mirant el mar, hi ha la ria da Coruña, on el mar té un color senzillament espectacular. Al final de la península, tocant al mar, hi ha la famosa Torre de Hércules, el far més antic del món encara en funcionament (tot i que realment no n'hi ha per tant), i a l'esquerra d'aquesta, la Ensenada do Orzán e Riazor, que és on hi ha la platja. Coruña té una ciutat vella preciosa, amb esglésies espectaculars si t'agraden les pedres com a mi (això sí, no té cap catedral ni església més important que les altres), carrerons estrets, bars baratíssims on tastar coses típiques gallegues, locals nocturns amb un bon rotllo més que agradable... No m'estenc, qui vulgui saber coses de Coruña que obri la Viquipèdia, jo vull parlar de l'experiència!
Amb el curs vam fer un parell d'excursions. Vam anar a la Costa da Morte (que es diu així, en teoria, per la quantitat de vaixells que s'hi han enfonsat), visitant Muros, Carnota, la cascada de l'Ézaro i Fisterra. A Carnota vaig veure un hórreo per primer cop a la vida, i em va fer molta gràcia perquè realment és l'adaptació al medi més pura. Són graners elevats perquè les rates no hi entressin, i n'hi ha per tota Galícia. Però el que més em va agradar va ser Fisterra. No pas pel que hi ha, sinó pel que no hi ha i és. Tot allò de la fi del món romana, de l'ara solis celta... i el mar allà és espectacular. Espectacular. També vam anar a Santiago, al museo do Pobo Galego, realment un museu molt interessant per conèixer Galícia. Explica tradicions, cultura, llengua, arquitectura, música... val molt la pena.
Hórreo de Carnota

També durant el curs vam fer tres tallers. Un de música i dansa, un de gastronomia i un de teatre. El de música va ser en un parc, amb gaites i panderetes, o sigui que ja us podeu imaginar com em va agradar. Vam aprendre quatre coses de la muiñeira, i ara alguna idea ja en tinc. Pel que fa al de teatre, vam representar escenes de la primera obra en gallec que s'havia escrit, i vam riure un munt. Representava un combat entre gallecs i portuguesos pels drets de pesca del riu Miño. I al de gastronomia va servir per posar-nos com bocois. Mare de Déu el que vam menjar! En teoria consistia en participar de la cuina però no va succeir, només vam menjar... i no sé si ens van fer 15 postres diferents per cada un però quasi quasi!
Fisterra - la fi del món
Per la meva banda, vaig anar a Santiago un dia ben d'hora al dematí i em vaig recórrer tota la part vella i crec que fins i tot una mica de la nova. Per mi Santiago és com una porta al cel: pedra, pedra i més pedra. I m'encanta. Esglésies a cada cantonada, carrers de llambordes, porxades... i la Catedral. Em vaig passar tres hores esterrassat a la Praza do Obradoiro mirant-ne la façana. És una obra d'art. Confessant coses frikis, reconec que vaig arribar-hi essent una mica murri, seguint un camí per trobar-me-la de cara, i vaig entrar a la plaça escoltant el Romance de don Gaiferos. Quan la vaig tenir a davant, Chove en Santiago (un poema de Lorca musicat). Un cop dins la catedral em va caure la cara de vergonya: és negoci pur i dur. Ni espiritualitat ni res. Una cua llarguíssima per fer-li una abraçada a la figura de l'apòstol i en canvi el sepulcre buit (vaig compartir amb l'apòstol quatre pregàries i alguna prometença amb total tranquil·litat). Botigues de la catedral pertot, et feien pagar per qualsevol cosa, etc. A més, no sé on foten les peles que guanyen (i han de ser moltes) però invertir-les en conservació ni de conya. La façana plena de líquens i merda, i per dins tampoc és que estigués gaire cuidada. Per sort, a vegades la bellesa de l'art ja ho supleix tot! Al final del dia a Santiago vaig estar pensant de presentar-me a on sigui que et donen la compostelana perquè tenia els peus destrossats de tant que havia caminat. També vaig passar per Oleiros, un poble a la ría da Coruña que té un castell enmig del mar.

Després d'un mes a Coruña vaig haver de marxar. L'últim dia va ser de morriña, i això que no havia ni marxat. Acomiadar-se dels amics fets al llarg d'un mes no és fàcil (però si només va ser un mes!) però el món no és tant petit, ens tornarem a trobar, on sigui! Per superar el trauma ens vam inflar a licors a la Repichoca i després de dormir 30 minuts (me'n vaig passar 15 assegut a la platja escoltant el mar, a quarts de cinc) cap a l'estació de trens, i direcció BCN. En arribar-hi, 13h després, un rodalies, baixa a Cabrera... i troba-t'hi els teus amics esperant-te. La cara que em devia quedar. Sou uns sols! I ara ja porto vuit dies a Catalunya, també trobava a faltar anar de festa major en festa major, les nits a la fresca, els amics de tota la vida, i el so de les campanes de Sant Esteve!


COSES QUE EM VAN AGRADAR DE GALÍCIA

  • El clima. Vaig enxampar onada de calor un dies, però la resta dels dies feia un bon temps (pluja, cel tapat)... era fantàstic
  • El so de la gaita en directe
  • El Gadis i les seves empanades de 3 euros
  • El licor cafè i el licor de tarta de Santiago a la Repichoca (un bar a Coruña)
  • La posta de sol a Riazor
  • El mar pla fins l'infinit a Fisterra
  • Fer el passeig marítim de Coruña de punta a punta de nit
  • La Carmiña Vacaloura
  • L'Alameda de Santiago: les dues Marías i la vista de la Catedral
  • El "malo será" i el "nunca choveu que non escampara"
  • El bosc gallec: és un d'un verd tan viu!
  • Les cantigas a ritme de pandereta i les muiñeiras, i les lletres de les cançons
  • Santa Cruz e súa xente, e o seu chorizo!
COSES QUE NO EM VAN AGRADAR
  • Els pobles estan molt separats un de l'altre
  • Mancança de tranports públics
  • El negoci de la catedral i el camí de Santiago
  • La passivitat envers la llengua (tot i que hi ha de tot)
  • El bilingüísme estúpid a les estacions de tren, busos, etc
  • La planificació dels semàfors a Corunya: MAL FETA
  • La conducció gallega: vaig estar pròxim a la mort cada vegada que pujava a un bus urbà
  • La poca cura de les institucions vers la llengua i la poca correcció lingüística


En resum: un mes a Galícia fantàstic. He après les bases del gallec (ara al setembre el continuo a la universitat, d'oient), he après a dir quatre coses en romanès, m'enduc algun amic gallec (graciñas por todo, Fran!), algun d'internacional (no hi havia cap més català ;-)), he desvirtualitzat gent, he descobert un país meravellós (i encara me'n queda moltíssim, per descobrir, que és el millor!)...

IMOS VOLVER CEDO!

3 comentaris:

  1. Bon vespre Marcel! M'encanta la descripció inicial del teu viatge. Però deixa'm dir-te que m'encanta que facis aquestes coses de descobrir nous territoris i aprendre la llengua que es parla en cada un d'ells. Diu molt de tu, i tant de bo cada persona fos com tu, el món canviaria. M'ha fet especialment gràcia això que dius de “ancha es Castilla”: sí que es ancha, sí, però lletja també”. Home, t'entenc, però només has visitat una part petitona, no? Certament té paisatges secs i erms, però tampoc esperem trobar-nos natura per tot arreu. Cada territori té unes condicions que la fan apte o no per segons quines coses. No és una crítica, és una observació! Em quedo amb les ganes de veure el paisatge aquest que esmentes dels Canons do Río Sil. Em sorprèn també que li diguis ‘Sant Jaume de Galícia’. És una nomenclatura que poca gent empra avui dia i m'alegra veure-la (sóc així de romàntic).

    A mi em diuen “os peninsulares” i crec que estaria més pendent de les vegades que ens ho deien que de la classe en si. Bé, i el riure que em produiria...xDD S'estudia gallec als EUA, República Txeca, Romania...? Això sí que no ho sabia! Certament és un èxit que llengües com les que parles s'estudiïn fora del seu territori.
    Valoro el fet que no volguessis xerrar castellà amb gallecs, però deu ser molt complicat, encara que de mica en mica et familiaritzes amb les paraules, les cohesiones i les aprens. Vas tenir cap problema en xerrar gallec per allà? Vull dir, conflictes sí, però sobretot en si se't dirigien en la llengua que tu empraves.
    Vaig ser a Sant Jaume de Galícia i els carrers eren bastant penosos també. Quina llàstima tot plegat. Has descrit tant bé la ciutat que me l'imaginava, però com no sabia exactament com era, m'has fet mirar el Google Maps. EI, i tu ets de Tordera, ets prop del mar, a veure si més o menys no ets en la mateixa situació, que no vius a Sant Celoni (p.e.) xD Desvaloritzes la Torre d'Hèrcules! O.O Bé, continuaré llegint perquè ets tu.
    Collons, això de parlar de menjar per aquí hauria d'estar penalitzat! Per què t'agraden tant les pedres? El paràgraf de la Catedral acaba sense acabar o sóc jo? =S I saps per què Finesterre (no sé com es diu en gallec) es diu així (it's a trap)?
    De les coses que t'agraden coincidim en tres (la resta si no les vius de prop malament rai): el clima, les empanades i els boscs. Per cert, no has fet cap ‘queimada’? Em sembla molt greu!

    Molt bon post de ton viatge. Amb molt bon rotllo, tot s'ha de dir! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Àlex! Gràcies pel teu comentari, de veritat!
      M'encanta això de visitar nous territoris, cultures, i aprendre'n la llengua. NO ho sé, m'apassiona. Per mi, no és el mateix visitar un lloc coneixent-ne la llengua que sense conèixer-la. Aprens un munt de coses més. I aprenent llengües minortizades, les possiblitats de conèixer cultures pròpies, "enxebres" que diuen en gallec, orginals, i sorprenents, es disparen. Així que per mi és un regal!
      Castella en sí no la vaig visitar, només hi vaig passar amb el tren. Però el tòpic que t'ensenyen és cert, i jo necessito una mica de vida. Clima atlàntic, que en diuen. Mar! Busca fotos dels canons do Sil, perquè és una passada. ;-)

      La gent del curs tenia motius diversos per estudiar gallec. La dels EUA duia un any a Galícia fent d'auxiliar de conversa i ara se n'anava a Huelva, una txeca perquè li feia gràcia ja que vivia aquí, un italià perquè es vol dedicar a traduïr del gallec... i no sap castellà! Les seves històries també són apassionants. Sí que en alguns llocs s'ensenya, eh! De fet fins i tot a Croàcia.
      Conflictes lingüístics: mai em van dir res, fora d'alguna anècdota. Per exemple, el primer dia em vaig preparar com anar al banc i fer-me la targeta dels transports. Doncs bé, l'home em va parlar en gallec sempre ja li vaig parlar en gallec, i en veure que era de BCN al donar-li el DNI em va demanar perdó per parlar-me gallec, perquè s'havia pensat que li havia parlat en aquesta llengua. Es va quedar de pasta de moniato quan li vaig dir: "Non, non, fálame galego, que estou aquí para aprender a língua!" Si, però, que normalment se'm dirigien en castellà encara que jo parlés gallec... però a Santiago no, eh! A Santiago em sentien parlar català -a vegades ho fèiem amb les romaneses- i em parlaven gallec directament.
      I sí que el mar ens queda a prop, però tampoc és que hi vagi massa. Tordera no ha viscut mai de cara al mar, no hi ha tradició, no tenim vocabulari marítim... no sé si m'explico. Però a mi m'agrada sentir-lo a prop, saber que si tinc calor m'hi puc banyar... una mica com el pànic que tinc a anar a una illa, saber que no puc tornar en cotxe. Coses irracionals!
      Parlar de menjar és bien semrpe que l'hagis tastat hahahaha Les pedres m'encanten igual que t'haurien d'agradar a tu, historiador! M'encanta passar-me hores mirant-me esglésies (crec que no marxo d'un poble on faci el guiri sense haver-la vist), els carrerons d'una ciutat vella, les muralles, els castells... A aquestes pedres em refereixo!
      El paràgraf no, no acaba. Corregit i gràcies. Dic que Oleiros té un castell enmig del mar (busca'l: Castelo de Santa Cruz de Oleiros cORUÑA) És una passada!
      Finisterra és Fisterra en gallec. Ve del llatí, finis terrae. Els romans ubicaven aquí la fi del món! Per això dic que m'agrada més pel que representa que pel que realment hi ha, perquè haver-hi haver-hi... una vista espectacular i poca cosa més, que no és poc!
      CLIMA: jo sóc d'hivern ahahah EMPANADES: amor pel GADIS. BOSC: m'encanta. Tordera n'està ple i a mi m'omple de vida, ho dic de veritat.

      I sí que vaig fer queimada. Vam anar a O Cachibache amb les romaneses una nit, de fet vam mangar el got... Ho vaig trobar molt per guiris i tenia gust a rom cremat. HHAHAHA Així que em va semblar que tenia més fama que res no ho vaig posar...

      Gràcies per llegir-me! Tot un plaer! Quan vulguis en directe :)

      Marcel

      Elimina
  2. Mercès a tu! M'encanta llegir les experiències d'una persona en un viatge i els contrasts que ha experimentat.

    En realitat havia fet una resposta més extensa, però no se m'ha publicat i em fa mandra tornar-la a reescriure. Salut Marcel!! :-)

    ResponElimina

Anima't a deixar-me algun pensament, per curt que sigui! :)